Alek O.

Informació

La traducció d’una vida, la transformació de fragments d’existència, la consciència d’haver de repensar i recol·locar el passat. Alek O. parteix de franges físiques de la realitat amarades de records i d’allò viscut, descontextualitzades, descompostes i reformulades sota diferents qualitats. Objectes trobats, recollits, de vegades pertanyents a la mateixa artista, es converteixen en el principal material per compondre noves formes geomètriques, aparentment abstractes, curulles de memòria, però. Paraigües, guants, taules, armaris, cafeteres, paelles, samarretes que han travessat el temps i presenciat històries, quan passen per les mans de l’artista adquireixen una aparença diferent i resulten gairebé irreconeixibles a primera vista. Aquests objectes acoblats, compostos, compactats, fosos i processats per l’artista es podrien interpretar erròniament en la seva presència física com un homenatge al minimalisme, però no hi pot haver res més lluny de la realitat des d’un punt de vista processual i conceptual del corrent històric. La clau de totes les obres de Alek O. resideix en l’emotivitat estètica i narrativa. Edward Higgins White, (2010-2014) és un conjunt d’obres basades en el retrobament, l’experiència i el temps de reelaboració. Guants perduts, trobats en solitari a la xemeneia de l’artista, modelats per l’ús, sovint impregnats de les conseqüències de la seva exposició a la intempèrie i penetrats pel viscut, perden la seva funció principal per convertir-se en tasques bidimensionals i adquirir un nou sentit en la representació pictòrica. Keys (2010) és la fusió de totes les claus inútils trobades per l’artista a casa abans de mudar-se. Utilitzant la mateixa tècnica, en Corkscrew (2010) una barra de llautó és en realitat un llevataps de finals del segle XIX que va pertànyer als avantpassats de Alek O. I Desk (2009) és l’escriptori que, fet a miques, l’artista va utilitzar durant anys: la fusta reduïda a serradures i enganxat per convertir-lo en una taula sòlida, la peça d’acer fosa i reconstituïda en forma de placa, les peces de plàstic amalgamades. Només la tela es manté intacta. El resultat és una composició de paret, geomètrica i minimalista, distant pel que fa a formes i funcions de l’original però produïda a partir de la mateixa matèria primera. Una matèria sobre la qual l’existència deixa les seves petjades, cicatrius d’accidents soferts, que s’aprecien en la sèrie Tangram, on la tela de paraigües vells torna a la seva forma bàsica per compondre’s en altres formes que de vegades recorden algun animal.

Aquests objectes, històricament vinculats a una vida, es converteixen en ruïnes en el seu sentit benjaminià.Ya no són articles abandonats, sinó obres en si mateixes, diferents d’allò que representen de l’experiència passada, autònomes, la presentació de les quals permet a l’espectador percebre la diferent relació entre les forces naturals i l’essència emocional. Privades de la seva funció principal i de la seva presència física original, les obres de Alek O. són transformacions que romanen fidels a si mateixes, plenes de memòria, introspectives, testimonis d’una vida i de com aquesta vida és capaç de canviar i reconstruir-se en una altra. Rigor formal i afecte, nostàlgia i pèrdua viuen junts component un gest poètic subtil i obert.

Ilaria Gianni

Sobre la seva obra

Veiem la creació, la memòria i el record com a processos positius. Fins i tot literalment: o tenen a veure amb alguna cosa que abans no existia o el conserven davant el pas del temps. I amb això, augmenta el seu valor. El filòsof Georges Bataille va reflexionar àmpliament sobre les causes dels augments del valor d’un producte, mitjançant el robatori legalitzat de l’autonomia de la força de treball; d’un espectacle, a través del malbaratament i la despesa inútil de recursos i l’ostentació; d’un precepte moral, mitjançant el sacrifici que imposa a qui pretengui convertir-lo en una pedra angular de la seva vida. L’augment del valor coincideix, segons Bataille, amb el sacrifici i genera una pèrdua pura.Y com més substancial i irreversible sigui la pèrdua, més gran serà el valor que crearà. Però, quina part del valor d’una cosa conforma el seu valor afegit? És la part maleïda, la que prové del sacrifici.

Tota l’obra de Alek O. sembla un intent d’aïllar i treure a la llum aquesta part maleïda. Les seves fusions i descomposicions d’objectes històricament relacionats amb la seva vida privada per crear formes geomètriques gairebé regulars, estèticament atractives però irreconeixibles, posen en relleu el preu de la memòria, que dóna cabuda als fets i records en esquemes manejables i elabora petites icones precioses causant una alteració irreversible del material. Els seus quadres brodats, gairebé geomètrics, sorgeixen d’un intent d’ordenar (tant estèticament com lògica) la matèria desordenada però personal d’una samarreta usada durant anys. En fer-ho, òbviament, mitjançant la creació d’una obra d’art, la cristal·lització d’un record, es destrueix per sempre l’objecte original, sublimant el valor sentimental davant el valor estètic de l’objecte final. El seu autoretrat, en la seva essència realitzadora en lloc de verificadora, és possible gràcies a un sacrifici, només en nom del qual l’obra adquireix el seu significat (tant estètic com lògic: el títol, de fet). Hi ha tres maneres de reflexionar sobre com atribuïm significat a alguna cosa (amb la memòria, amb el pensament, amb la creació d’una obra d’art) i de com això enriqueix i, tanmateix, altera irrevocablement la cosa en si.

¿Què en queda dels objectes originals, dels brodats dissolts, dels cabells tallats? Res, res; hi ha una marca hipotètica en els relats al voltant de les obres, es pot advertir la seva ombra en les explicacions, en els títols. Igual que la matèria fosca, invisible però postulada per explicar les forces que impedeixen la disgregació de l’univers, la seva influència és el que proporciona unitat i dóna sentit als objectes finals. Encara determina, a distància, el que eren abans. Tot i no existir, segueix formant part d’ells. Qui sap quin serà el nom d’aquesta part.

CV

Alek O., Buenos Aires, 1981. Vive e lavora a Milano – Vive y trabaja en Milán – Viu i treballa a Milan – Lives and works in Milan

FORMACIÓN / FORMACIÓ / FORMAZIONE / EDUCATION

2005 Laurea in Disegno Industriale, Politecnico di Milano, Milano

EXPOSICIONES INDIVIDUALES / EXPOSICIONE INDIVIDUALS / MOSTRE INDIVIDUALI / SOLO EXHIBITIONS

2014 Frieze Focus, Londra If There Is A Last Summer

Morning, Frutta, Roma
2013 On Parasols, Jumpers and

Balls, Meessen de Clercq, Bruxelles

Uprisings: Alek O., MOSTYN, Llandudno

2010 TheThing,GalleryVela, Londra

Rien que les heures, Le 10rd, Nizza

EXPOSICIONES COLECTIVAS, BECAS Y PREMIOS / MOSTRE COLLETTIVE, BORSE DI STUDIO E PREMI / GROUP EXHIBITIONS, AWARDS, CURATORIAL PROJECTS (selección / selezione / selection)

2015-2016 Ennesima, a cura di Vincenzo de Bellis,Triennale, Milano

2015 TAVERNA – We are open (Icastica 2015), a cura di Ilaria Gianni, Fraternita dei Laici, Arezzo

What is a Bird? We Simply Don’t Know, a cura di Domenico de Chirico, Galeria Nicodim, Bucarest

Fantastica.The way we make art, BeatTricks, Milano

Alek O. and James Viscardi, Carl Kostyál, Stoccolma

Le regole del gioco, a cura di Luca Lo Pinto, Studio Castiglioni, Milano

2014 The Go-Between – una selezione di artisti emergenti internazionali dalla collezione di Ernesto Esposito, Museo di Capodimonte, Napoli

SMALL Rome, a cura di Adam Carr, Frutta, Roma

Ab-Stretching the Canvas,

Jeanine Hofland, Amsterdam

Non-Profit & Profit, SpazioA, Pistoia

Accordion, Laura Bartlett, Londra 2013 Grand Opening, Frutta,

Roma

Premio Moroso, Fondazione Bevilacqua La Masa, Venezia

2012 Lucie Fontaine: Estate, Marianne Boesky Gallery, NewYork

Detective, Galerie Andreas Huber, Vienna

Without (Jonathan Monk),

Meessen de Clercq, Bruxelles

Everything old was once new,

National Trust and Arts Council Collection, Worcester

An Incomplete History of Incomplete Works of Art, Francesca Minini, Milano

Als Morandi mit der Kinematographie liebäugelte, Supportico Lopez, Berlino

D’après Giorgio, Fondazione Casa Giorgio de Chirico, Roma

Differenza e ripetizione, Galleria Lia Rumma, Napoli

2011 Premio Ariane de Rothschild, Palazzo Reale, Milano Premio Illy Present Future, Artissima 18,Torino
To see an object, to see the light, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Palazzo Re Rebaudengo, Guarene

Domesticity, Biennale di Praga 5, Praga

Quiet Like a Lake, Unosunove, Roma

Like rowing a boat; facing the way you came, Gallery Vela, Londra

V Bienal de Jafre, varie sedi, Jafre Exhibition, Exhibition, Castello di

Rivoli, Torino

2010 Saturday, Sunday Fair, Berlino

Certo sentimento, Cripta 747, Torino

Olivia Flecha, Alek O., Helen Marten, Gallery Vela, Londra

Gallery, Galerie, Galleria, Norma Mangione Gallery,Torino

2009 Lisson Presents 6, A Troubling Metamorphosis of Loose Ideas into Cast Forms, Lisson Gallery, Londra

Italian Open, Annet Gelink, Amsterdam

Territoria 4, The Great Leap, Centro per l’arte Contemporanea Luigi Pecci, Prato

Playlist, neon>campobase, Bologna

2008 Seek Refuge, Venezia Village, Venezia

Onufri Prize 2008, National Gallery, Tirana

Don’t disappear, Expotrastiendas, Buenos Aires

2007 La legge è relativa per tutti, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Palazzo Re Rebaudengo, Guarene

 



Obres en Exposició