Gabriele de Santis
Informació
Com es conservarà en el temps i com es recordarà el 2015? Què quedarà del seu llenguatge, els seus símbols, la seva estètica? Com representarà el filtre del temps aquest passatge de la història? Totes elles són preguntes a les quals difícilment som capaços de donar resposta avui dia. No disposem de la distància crítica necessària, estem massa immersos en el procés creatiu i constructiu per adonar-nos del que podria convertir-se en iconogràfic. La poètica de Gabriele De Santis sembla insistir en aquests temes, sense por d’un enfrontament real amb el present ni a la seva posterior reelaboració. L’artista no es basa en el passat, no cita amb nostàlgia fonts anteriors, sinó que reflecteix en les seves obres el lèxic que ens acompanya diàriament, convertint-lo en un retrat adust i seductor del contemporani. La revolució del pas de la informació de l’època en què vivim es converteix en el tema principal de l’obra de Gabriele De Santis. L’hashtag, que s’utilitza com a agregador temàtic en les xarxes socials per les quals, d’una manera cada vegada més accelerada, passen les notícies, es converteix sovint en protagonista de l’obra de l’artista. Gravat en blocs de marbre, aquest símbol es converteix en una mena de jeroglífic contemporani, l’íncipit del sistema modern d’escriptura cristal·litzat en el material més resistent, aquell en el qual l’efecte del temps té unes conseqüències més graduals, però també el material de què es compon la ciutat on viu l’artista, coneguda com la «ciutat eterna». Dues passes tan distants s’uneixen per construir un oxímoron deliberat que pretén subratllar el procés d’evolució que el món està experimentant. Tot i això, Gabriele De Santis no es limita a fixar únicament el símbol de la comunicació instantània per excel·lència, sinó que també s’introdueix en l’esfera de la transmissió de les emocions en el món digital. Somriures i gestos de complicitat compostos pel conjunt de caràcters de text apareixen en díptics de marbre i en teles amb rodes a la cara inversa, i posen de manifest com ha canviat la poètica del sentiment. Una emoticona d’avui tanca immediatament i casual el que només un quart de segle enrere es plasmava amb munts de paraules. Allò que l’artista intenta fixar és un moviment ininterromput, posat en escena utilitzant logotips de marques populars presos en préstec. L’home que salta de Nike, també conegut com la silueta de Michael Jordan que s’abalança sobre la cistella, o les tres franges paral·leles d’Adidas, són símbols recurrents en l’obra de l’artista, imatges d’una societat obligada a exhibir-se, a donar sempre el màxim de si mateixa. Gabriele De Santis posa en relleu que els pilars de la història es recolzen, físicament i metafòrica, en rodes de patinets, xocant amb el present per enfilar després la següent ruta a tota velocitat
(That’s how’s gon’ be, young, wild and free. Not gonna slow down. Up to the max, until we crush, we’re not gonna stop now, 2014). Els títols de les obres de Gabriele De Santis obren un nou imaginari, una capa diferent de lectura: irreverents, graciosos, sovint personificacions, caracteritzen les obres traslladant-les a una ulterior dimensió narrativa. Gabriele De Santis desafia amb valentia els codis, la matèria que ens envolta en el nostre dia a dia, en la qual es desplaça el nostre temps, el nostre coneixement, en la que es basen les nostres relacions: la transformació d’un sistema, la construcció d’una iconografia del contemporani i d’una estètica del present.
Ilaria Gianni
Sobre la seva obra
Els mitjans socials, els símbols de l’escriptura i els parèntesis formen part de l’obra de Gabriele De Santis. En les seves obres veiem, de fet, molts signes propis de pàgines com Facebook, Twitter i Instagram. Amb la incorporació de combinacions inusuals de rodes o punys de patinets i materials més tradicionals, com el marbre i el llenç, De Santis planteja qüestions relacionades amb el moviment i la immediatesa de la transmissió, a més de l’ambigüitat dels símbols, la precarietat dels vincles humans i la noció d’intimitat en un món cada vegada més digitalitzat.
Per a De Santis, el símbol de la transmissió instantània per excel·lència és l’hashtag (la combinació d’un coixinet i una paraula) que s’utilitza generalment en les xarxes socials per agrupar temes d’interès comú, destacant les categories de l’ampli conjunt de temes o comentaris a la web.
L’ús d’aquesta simbologia es contraposa a la lenta intervenció de la naturalesa, típica d’un material com el marbre. Un diàleg, o millor, un oxímoron, que amplifica la inclusió de rodes de patinet a la part posterior de les seves teles. Segons De Santis, no és més que «una metàfora per explicar l’evolució constant de les idees i el moviment al voltant de la creació de l’obra d’art». Tant l’evolució gradual del marbre com la immediatesa dels símbols de l’entorn skater són indicatius del concepte de moviment ininterromput, que fa referència en última instància a la transformació permanent del món que ens envolta.
Moltes de les obres recents de De Santis transformen la cultura popular en una cosa divertida, com l’ús de títols de conegudes cançons, com Can not take my eyes off you, per crear una referència graciosa a la iconografia de l’obra mateixa. I no només això. A vegades la referència és a la mateixa naturalesa de l’ésser humà: «M’interessa personificar les obres d’art, donant-les-hi atributs humans», explica De Santis. «Això permet que tinguin la seva pròpia personalitat».
Gabriele de Santis
CV
Gabriele De Santis, Roma, 1983. Vive e lavora a Roma – Vive y trabaja en Roma – Viu i treballa a Roma – Lives and works in Rome
FORMACIÓN / FORMACIÓ / FORMAZIONE / EDUCATION
2010 MA Visual Arts, University of the Arts Londra, UK
EXPOSICIONES INDIVIDUALES / MOSTRE INDIVIDUALI / SOLO EXHIBITIONS
2016 TBA, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo,Torino
2015 TBA, Istituto Italiano di Cultura, Madrid
TBA, a cura di Adam Carr, MOSTYN, Llandudno
TBA, Galerie Valentin, Parigi
Upbeat Heights, JuneFirst, Berlino (doppia personale)
If you have got the feeling jump across the ceiling, Limoncello, Londra
2014 On the Run, Istituto Italiano di Cultura, Londra
Dear Los Angeles, ICI in LA, USA
(performance in collaborazione con Alex Ross), L.A.
The Dance Step of a Watermelon While Meeting a Parrot for the FirstTime, Depart Foundation, L.A.
Drop it like it’s hot, Galerie Valentin, Parigi
Dear Michael, Frutta, Roma 2013 Which came first, the dice or the dots? Hmmm… the donut, Limoncello, Londra
Commercial Road Project #6, con Ruth Proctor, un progetto di CURA, Londra
Looking for a madeleine in Baalbek, Galerie Diana Stigter Backspace, Amsterdam
2012 Suck My Disney, Frutta, Roma
EXPOSICIONES COLECTIVAS, BECAS Y PREMIOS / EXPOSICIONS COL·LECTIVES, BEQUES I PREMIS / MOSTRE COLLETTIVE, BORSE DI STUDIO E PREMI / GROUP EXHIBITIONS, AWARDS, CURATORIAL PROJECTS (selección / selezione / selection)
2015 Why we expect more from technology and less from each other (Verena Dengler, Florian Meisenberg, David Renggli, Gabriele de Santis), Wentrup, Berlino
Italian and British artists meet Milano, a cura di Pietro Di Lecce, The Workbench, Milano
To rectify a situation, Valentin, Parigi
TAVERNA – We are Open (Icastica 2015), a cura di Ilaria Gianni, Fraternita dei Laici, Arezzo
Un Nouveau Festival, a cura di Florencia Chernajovsky, Centre Pompidou, Parigi
Oh, Of Course, You Were Berry Picking, coorganizzato da Rosa Tyhurst, Drei, Colonia
Fantastica. The way we make art, BeatTricks, Milano
Milk Revolution, a cura di CURA, American Academy in Rome, Roma
2014 SMALL Rome, a cura di Adam Carr, Frutta, Roma
The Go-Between – una selezione di artisti emergenti internazionali dalla collezione di Ernesto Esposito, Museo di Capodimonte, Napoli
La Gioia, a cura di Carole Schuermans, Maison Particulière, Bruxelles
Athletic Valentin, un progetto di CURA, Galerie Valentin, Parigi
Frieze Sculpture Park, Londra De Generation of Painting, Fondazione 107,Torino
Un Rumore Bianco, a cura di Andrea Bruciati, Assab One, Milano
Speedboat, a cura di Alex Ross, Nicelle Beauchene Gallery, NewYork
Dreams that money can’t buy, un progetto di CURA, Independent Space, MAXXI, Roma
Borders, a cura di Adam Carr, Artuner.com
OnTheTip Of MyTongue, a cura di Marta Silvi, PalazzoTrinci, Foligno
Arte Coni 100, a cura di Maria Alicata e Bartolomeo Pietromarchi, varie sedi, Roma
Playground, a cura di Maria Alicata e Bartolomeo Pietromarchi, Casa delle Armi, Roma
Yeah and look where it got us, Mon Chéri, Bruxelles
We’ve Got Mail, a cura di Adam Carr, Mostyn, Llandudno
2013 Private Collection selected by #1 / Anneke Eussen, Tatjana Pieters, Gent
Mappa, page 2, a cura di Adam Carr, Nomas Foundation, Roma
Chinese Whispers, CURA, Basement, Roma
Wanna be a masterpiece, a cura di Ilaria Marotta, ISCP, NewYork
Footnotes, a cura di Valentinas Klimašauskas, CAC, Vilnius
Fessure, a cura di Ermanno Cristini, Museo della Ceramica di Cerro, Laveno
2012 We will disappear you, a cura di Adam Carr, Frutta, Roma
Metamorphosis, a cura di Andrea Bruciati, Galleria d’Arte Moderna di Udine, Udine
Art-o-Rama, Marsiglia Re-Generation, a cura di Ilaria
Gianni e Maria Alicata, MACRO, Roma
Tutti al Mare…, Frutta, Roma Premio Moroso per l’arte
contemporanea 2010, Menzione speciale, GC.AC, Monfalcone
2011 On Stage, a cura di Andrea Bruciati, Verona
Hear Me Out, a cura di Cecilia Casorati e Claudio Libero Pisano, CIAC, Genazzano
Remake Argonauti, a cura di Andrea Bruciati e Alice Ginaldi, Galleria Metropolitana, Gorizia
Beyond “Liminal Experience”, a cura di Francesco Scasciamacchia, Vault, Prato
Il Ramo d’Oro, a cura di Andrea Bruciati e Eva Comuzzi, Fondazione Giovanni da Udine, Udine
2010 Premio Moroso per l’arte contemporanea 2010, a cura di Andrea Bruciati, GCAC, Monfalcone
Il Raccolto d’Autunno Continua ad Essere Abbondante, a cura di Chiara Agnello e Milovan Farronato, DOCVA, Milano
To be destroyed, 10 Floors Project, a cura di Lucy Woodhouse e Huw Chaffer, Londra
Seven 7 artists | 7 curators, a cura di A. Grulli, C. Corbea, F. Pagliuca, L. Bruni, M.Tagliaferro, M. Farronato, N.Trezzi, Conduits, Milano
La Danse Macabre, a cura degli studenti della John Cabot University, coordinati da Ilaria Gianni, Nomas Foundation, Roma
2009 Emotional Community, a cura diTeresa Macrì, Monitor Gallery, Roma
Mi ricordo di noi, a cura di Lorenzo Bruni, Dryphoto Arte Contemporanea, Prato
Usine des rêves, a cura di Cecilia Casorati, 26cc, Roma
Obres en Exposició
.